El somriure

Contemplava la seva cara i cercava el seu somriure.M'esquivava.Estava tant a prop i alhora tan lluny.Desitjava esbrinar els seus pensaments per acostar-m'hi.Era com si hagués d'escalar un gran mur i no sabia l'alcada.Una vegada allà dalt potser no m'agradaria el que veiés a l'altre costat.Jo només desitjava el seu somriure...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys