El camp de blat i roselles
Recordo aquell camp,
ja només viu dins meu.
Erem feliços.
Res ens feia gaudir més,
que endinsar-nos en ell.
Les espigues ens acariciaven.
Ens sentiem protegits i segurs,
amos d'aquells instants solitaris.
Buscavem un indret ben amagat,
ens creiem poderosos,
era el nostre moment,
reposavem damunt aquell llit.
Miravem cap l'immens cel blau.
Giravem els caps,
ens trobavem rodejats,
d'aquelles flors vermelles,
eren fràgils com nosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada