Pensaments

El temps El temps pasa sense adonar-t'he d'una revolada!Hi és, però no el veus.No té pressa, ni té pausa.No pots posar-l'ho a l'hora com els rellotges i moure les agulles a la teva voluntat.Et recompensa o castiga sense jutgar.Ell és el senyor del teu destí.

El sol Els meus ulls et busquen,em dones pau.La teva llum m'envolta i atrapa.La teva calor em reconforta.No t'allunyis!Ets gloriós.M'encises,t'adoro.Et venero.Quan no et puc veure em penseixo com una flor.Sóc la teva flor que creix cap a tú i s'obre davant teu.

La foscor Es fa fosc,no tinguis por! Encara que no vegis el camí per tornar,hi  és,no tinguis por.Jo tindré cura de tu,no pateixes.Encara que no escoltis res ,no t'aturis!Endavant,sempre endavant!Si et caus ,aixeca't,no tinguis por!Arribaràs a on sigui,ho faràs,no tinguis por!

El tremolor Els nostres cossos es fregen,sento tremolor. Em despulles amb la mirada,sento tremolor. T'acostes poc a poc i ja sento tremolor! Un tremolor que m'espanta. Un tremolor que m'emociona. Un tremolor que em regira l'esperit.

El llindar "Quan creus que ja no pots patir més ,el teu llindar s'expandeix i quan penses que allò mai tindrà fi en un sol instant es trenca el cercle i sense voler ,ni adonar-te'n comença un nou temps."

El somriure Contemplava la seva cara i cercava el seu somriure.M'esquivava.Estava tant a prop i alhora tan lluny.Desitjava esbrinar els seus pensaments per acostar-m'hi.Era com si hagués d'escalar un gran mur i no sabia l'alcada.Una vegada allà dalt potser no m'agradaria el que veiés a l'altre costat.Jo només desitjava el seu somriure...

El camp de blat i roselles Recordo aquell camp, ja només viu dins meu. Erem feliços. Res ens feia gaudir més, que endinsar-nos en ell. Les espigues ens acariciaven. Ens sentiem protegits i segurs, amos d'aquells instants solitaris. Buscavem un indret ben amagat, ens creiem poderosos, era el nostre moment, reposavem damunt aquell llit. Miravem cap l'immens cel blau. Giravem els caps, ens trobavem rodejats, d'aquelles flors vermelles, eren fràgils com nosaltres.

T'estimo boigament Ets a tots els meus pensaments,no em puc al.liberar de tu. Ets trobes sempre present. Quan m'atreveixo a fugir tornes aparèixer sense més ni més.No entenc que m'has donat... Ets un bruixot. Em tens lligada amb un fil de brebatge exquísit e inquietant.

La terra humida Camino damunt teu ,no et queixes.Deixo la meva empremta al teu rostre que em delata.Desprens incertesa en cada trepitjada,demà potser ja no diràs res.M'agenollo sobre teu per reposar les meves mans i sentir el teu tacte llefiscós i tanmateix agradable.Avui ets manejable,només ara puc apropar-me a tu.

La pluja La pluja camaleònica.Ella pot ser una dolça amant acariciant-te suament la pell.Pot enfurismar-se i colpejar-te amb ràbia i no donar-te treva.Pot ser la teva salvadora i regalar-te la vida i tambè provocar-te la mort.Ella és capritxosa,ella és màgica,no saps quan ni com apareixerà.

El bosc Sobrevolo el colossal bosc que s'erigeix a la llunyania.Planejo endinsar-m'hi.Et saludo.Dono la primera petjada mirant enlaire recordant on era abans.Abaixo el cap fent un reconeixement del meu voltant.Arbres silenciosos em reben,tanmateix sóc jo la que gaudeixo de la seva presència.Em sento afortunada.Trepitjo amb seguretat i pau les despulles d'aquells gegants.Gegants que m'estaven esperant.

L'oceà Fixo la mirada cap el teu fals infinit,em relaxes.Hauries de fer-me por ,mai en tens prou ,la teva calma no és mantindrà en el temps i de sobte et tornarás un gran monstre afamat.T'admiro.Ets imponent.Et transformes quan i on et ve de gust.Mai et conqueriran, il-lús el que s'ho cregui.

La  papallona Com  un ésser  tan fràgil  pot ser tan majestuós? Ventes les teves fines ales de paper de fumar amb una màgia invisible.Veig com reposes a l'atzar a prop meu i com si m'intento  apropar més fuges sense ni adonar-me.Els teus colors dissenyats estratègicament m'encisen, m'enamoren i et segueixo amb la mirada.

El tren Puja al tren!Seu!Observes els rostres del teus companys de viatge,la majoria callats i absents.Intentes endevinar que pensen o senten ,però es torna una tasca estèril.Tots asentants i cadescun amb una actitud diferent.Compartim trajecte ,res més.Cada dia veus les mateixes cares com apareixen i desapareixen.

La solitud La solitud a vegades desitjada, però no esperada.Molts parlen de tú ,però realment et coneixen?Saben que s'ha sent quan et trobes sól de veritat?Quan la teva única companyia ets tú mateix.Si, pots pensar que no et fa costat ningú ,però no és el mateix.Parlem de la solitud més profunda ,de la real,no de l'imaginària.

L'amor És curiós l'amor.D'on surt? Dels indrets més insospitats,dels moments més inesperats.Et domina,et porta als llocs més emocionants i t'arrossega als més tenebrosos.És una adicció,una vegada la proves no t'hi resisteixes.És inimitable,fingirás tenir-lo.Et farà feliç i desgraciat quan ell vulgui.Un cop l'hagis conegut no suportaràs l'idea de perdre'l.És infinit.És indescriptible

Les guspires Tinc fred!Encén el foc.Les guspires es posen sobre meu amb ràpidesa i delicadesa.Estiro els braços ,obro les mans i les apropo.Sento l'escalfor que es propaga a la resta del meu cos.Sóc feliç per uns instants,estic agraïda.Puc ser complice d'aquella gran força que m'envia espurnes de la seva bellesa i autoritat.Li pertanyo.Cada vegada m'acosto més.

La llum Busca la llum si no la tens o no la trobes.Busca-la!A vegades és petita,unes altres està dispersa,unes t'enlluernen,altres es troben amagades,però hi són.Si ja la tens ,cuida-la!Si l'has vist,segueix-la!La llum pot ser el més insospitat,pot no brillar com esperes,tanmateix no deixa de ser llum.Aquesta et guiarà i t'embranzirà.

L'aranya L'aranya poderosa caça les seves preses sense desplegar cap mena de violència i espera.Les atrapa en el seu gran entreteixit i observa com lluiten sense cap posibilitat d'escapar.L'aranya enigmàtica llança els seus fils i elabora la seva gran terinya mortal.Tot als nostres ulls ho fa sigilosa i tranquilament.

Fantasmes,n'hi ha tants!Què són?Qui són?Sempre són al teu costat fent-te companyia,no t'abandonen mai.Pots fer veure que no els veus,que no els sents,que no els escoltes, però ells romandràn allà.La nostra ànima lluitarà o no ...Ens mantindrem en una closca protectora o deixarem que s'apoderin de nosaltres?

La boira Envoltada de boira.Em trobo estranya.Mai un buit tan gran ha contigut tant.Em sento cega i sola,però no és real.No és fum ofegant, és boira flotant.No pots atrapar-la.No pots córrer cap a cap banda.Acompanyada en un món ocult,fa esgarrifar,però només és boira.És freda,m'entrego a ella,nomès és la boira.

La flama Sembles fràgil i ho ets!Una ventada et pot apagar i un ofec tambè. La teva llum encisa,sembla que cremarà per sempre més. Ets forta ,tens el poder de arrasar amb el que trobes si se t'acosten massa. Ets càlida ,consoles i abrigues als més desconsolats i necesitats. Quin gran misteri dins la teva divinitat!

Avui tornaré a néixer, si, ha de ser avui! No puc esperar més.No haig de mirar enrere, res em pot distreure i destorbar. Tinc tanta feina... Necessito oblidar tot allò que m'entrebanca, ser una desmemoriada. Tant és per a on o com començi, el més petit moviment serà vàlid. Desperta, ja!

Teva Mira'm! Si, mira'm, un sol instant, com mai ho has fet. Cerco els teus ulls, ells potser em diran la veritat.Vull trobar-la? M'imagino un gran miratge on tot és com sempre he desitjat, on representes tots els meus somnis. Què amaguen els teus ulls? Com abastar tota la teva ànima?Com dir-te que sóc teva!Si, teva, tota teva.