Pensaments

Excels I viatjarem per el camí de l'excelsitut, com la gota de pluja que cau i llisca fulla avall. Com el vol llunyà d'un ocell que s'ofega a l'horitzó. Com el Ballonné Pas d'un mestre ballarí. Com la cura de l'ànima al escoltar les notes de les músiques clàssiques. Com aquells instants, on l'encís de les mirades ardents es fusionen amb el clímax carnal. Viatgem!

Miau,marramiau! Sóc una gateta molt juganera. Atrapo els teus cabells i els mossego. Faig una veueta dolça quan vull alguna cosa. M'estiro de panxa enlaire quan estic satisfeta. Miau! Sóc una gateta molt juganera. Em refrego el cap melosament contra el teu, mentre ronronejo sense parar. Marramiau! Et lleparé a consciència les teves i meves ferides, però no facis que aquesta gateta perdi la xaveta perquè et trobaràs amb una bufadeta. Miau!

Algunos dicen... Algunos dicen que ya estás seca. Que tus pieles son flácidas y cuelgan. Que te perdiste en el camino de curvas para pasar a la carretera recta. Algunos dicen... Que tus carnes ya no son prietas, ni apetecibles. Que ya no eres cándida, ni inocente. Diles... Que en el desierto se hallan oasis. Que las señales en tu piel son el mapa de la vida. Que te liberaste de las cadenas ideales y perfectas que subyugan tu cuerpo. Y que no te deslumbras por las palabras rimbonbantes de los farsantes. Diles, que algunos dicen...

Foc Entre les cendres les espurnes de les brases començaren a reviure. Un foc creixé nutrint-se de l'aire que l'envoltà. Cremà més enllà! Les guspires reposaren sobre els cossos inerts i els feren ressuscitar. I com l'au, de les seves propies cendres resurgiren.

La closca Vivia en una closca imaginària. Tan sols, treia el cap per orientar-se en el camí a prendre. Al més mínim contacte s'amagava de nou. Dins la closca estava protegida. Si, tenia por, molta por de trobar-se amb l'Amor.

Follia Es descalçà i corregué trepitjant la sorra. Donant voltes i més voltes! Dansant mirant de reüll el mar. Xisclant e invocant al gran déu univers. Rient, rient i rient... I quan la seva pell s'agermanà amb l'oceà entrà a nadà i es capbussà.

Llums estridents No t'enlluernis per les llums artificials. T'enceguen. Els diamants en brut senyalen el teu embolcall, si no es puleixen per l'artista adequat. Els excessius i falsos afalacs embruten la puresa del teu esperit. Trepitja amb passos ferms cada esglao que pujis per no acabar, de sobte, rodolant cap avall per un moviment mal calculat.

Sóc una puta, de les que cobren o es paguen, segons es miri. No us escandalitzeu! Que més d'un de vosaltres ha gaudit dels meus serveis. Jo, he marcat un preu econòmic i pràctic. No enganyo, ni estafo a ningú. En canvi, d'altres posen a la venda el cos i l'ànima per un status social. Elles molt dignes, faràn d'amants i abnegades mullers. Quan si es trobessin un nou pretendent millor postor, al seu costat, la Mata Hari seria una aprenent.

Papenpoe Paraules que ningú escriu, pensaments que ningú escolta, poemes que ningú sent. Poemes que ningú escriu, pensaments que ningú sent, paraules que ningú escolta. Pensaments que ningú escriu, poemes que ningú escolta, paraules que ningú sent.

Ay, de aquel! Ay, de aquel que te arrastra por el lodo sin motivo aparente! La pintura de su máscara marcará su rostro. Pisará con torpeza las flores marchitas caídas de las más altas torres. Ay, de aquel que con sarcasmo desprecia al más inocente! Ay, de aquel!

La canya I quan et trobes ofegat a punt d'expirar apareix una canya que et suministra l'imprescindible aire per poder inhalar. Ets sents com si t'haguessin obsequiat amb uns minuts més d'oportunitats. I segueixes nadant.

"El temps ho cura tot" Diuen que el temps ho cura tot... És ben cert. Les ferides emocionals s'obren, es desinfecten i es tanquen, si no serien la causa de la nostra defunció ànimica. Això no vol dir que les ferides no s'infectin o es reobrin. Tanmateix, la mateixa ferida cada cop fa menys mal, el dolor és més soportable perquè la seva intensitat és més dèbil.

La teva realitat es va transformant i amb ella tu mateix. Sorpresa, curiositat, fam de saber... Cada experiència és una emoció intensa. Els sentiments et posseeixen com una entitat colonitzadora. I sense voler van tramant l'individu que finalment es solidificarà.

Cargola't sobre tu mateix fins escoltar la teva respiració. Camina fins a l'horitzó infinit  per trencar els lligams  que encadenen el teu esperit. Submergeix-te en les aigües fredes de l'oceà fins no sentir el soroll de la terra ferma. Refugia't, de tot i de tothom.