Follia

Es descalçà i corregué
trepitjant la sorra.
Donant voltes i més voltes!
Dansant mirant de reüll el mar.
Xisclant e invocant
al gran déu univers.
Rient, rient
i rient...
I quan la seva pell
s'agermanà amb l'oceà
entrà a nadà i es capbussà.


































Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys