Pensaments

Enguany, no et desitjaré Bon Nadal, ni Bones Festes. Tampoc et desitjaré Bon Any Nou. Tan sols et desitjaré, que gaudeixis de bona salut, que tinguis un plat a taula, sota un sostre i l'assaboreixis  en bona companyia. Tan sols et desitjaré  que visquis una vida.

Sóc enmig d'un camp salvatge, ple de herbes i flors silvestres que presumeixen de colors explosius i cridaners. Sento la seva flaire  que m'embriaga. És migdia i fa calor. M'estiro per pendre el sol i tanco els ulls. L'escalfor va apoderant-se, tendrament, de tot el meu cos. Em descordo amb molta cura, els botons del meu vestit descobrint els meus pits lliures de subjecció. Inspiro profundament, sota aquell cel lluminós i radiant i deixo que les tiges rebels acaricien els índrets prohibits de la meva pell nua.

Podria ser davant teu, amb el cos ple de blaus i restaria invisible. Podria xisclar de dolor, a prop teu  i restaria invisible. Podria dessangnar-me, sota la teva mirada  i restaria invisible. Potser, si tu fossis jo deixaria de restar invisible.

Ella emmalaltí i al castell de Torre Baró anar per a no morir. Allà, la seva ànima  es guariria contemplant la bellesa d'aquelles terres que romanien sota els seus peus. Els seus pulmons s'expandirien respirant aquell aire pur i fresc. I l'escalfor del sol del migdia  la salvaria de caure  en l'abisme d'un forat fred i fosc. I així és com al castell de Torre Baró hi trobà tota la raó.

Acluco els ulls i ja és mitjanit. La lluna brilla desafiant la foscor. La solitud hi és més present. Penso en tu. Obro els ulls i és trenc d'alba. El sol apareix enlluernant  tot el que m'envolta, em recorda a tu. La meva pell no es frega  contra el teu cos, no sento les teves paraules a cau d'orella. Ets lluny. El capvespre s'apropa  i ja no m'enganyo esperant la teva promesa, d'ésser sempre junts. Torno a aclucar els ulls  i és mitjanit.

M'embogia. Era una adicció mortal. Era un gran mestre de fer l'amor, o de fer el sexe, mai vaig trobar la distinció. A vegades, dubtava si tot era una  representació assajada durant anys  o realment experimentava les sensacions  per primer cop com jo. Hi ha havia una escala de poder, subtil, però hi era. I com un mag, tal com un dia va penetrar  a la meva vida,  un altre en va desaparéixer.

A tu, sense nom. A tu, sense vida. A tu, esperança perduda. A tu, amor. A tu, escalf buit. A tu, esperit errant. A tu, part de mi. No puc acomiadar-te, no puc vetllar-te, no puc donar-te sepultura. Pel món no ets ningú. Per a mi, ho ets tot.

Crida l'hipòcrita major ofés... I els petits hipòcrites, els seus acòlits, el veneren transformant els seus desitjos en ordres a executar.

Diuen que no s'ha d'ésser bona persona, sinó semblar-ho. En aquesta disciplina hi ha grans mestres. "Si sembles bo, ets bo." L'art de la caracterització no només és a dalt dels escenaris.Hi ha varis tipus de personatges, com la gata moixa o el més fals que un duro sevillano. La gran habilitat és "actuar" amb el màxim públic possible i en diferents teatres. L'intèrpret quan acaba la funció es desprèn del seu personatge i la seva màscara, però aquests tipus de persones interpreten la funció de la seva vida en sessió contínua.

Tingues cura conillet, no t'endinsis en un niu de serps. Potser no et semblin perilloses quan et rebin en el seu estatge. Però, quan s'adonin que vols fugir t'envoltaran cada vegada més a prop. I si t'hi resisteixes d'alguna manera, s'afanyaran a estrenyar-te molt molt fort.

Quan la teva ànima s'afebleix, silenci. Quan les teves paraules no expressen res bonic,  silenci. Quan sents que et trobes en perill, silenci. El silenci et donarà pau. El silenci et farà lliure. El silenci et mantindrà viu.

 I els avantpassats ens llegaren aquesta senya a les nostres ànimes. Perquè mai oblidàrem, la sang vessada al llarg del camí. Perquè mai oblidàrem, l'ultratge sofert. Perquè mai oblidàrem, la lluita per la dignitat. Perquè mai oblidàrem, el preu de la llibertat. Perquè mai oblidàrem, la nostra identitat.

Escolta el so estrident i elèctric del naixement  anunciant la primavera de la vida. Explora els sons dels tambors i les maraques  movent els cossos a ritme d'estiu. Sent de fons la melodia  de la balada  de la tardor. I reposa  en el mantell blanc de neu de la simfonia clàssica de l'hivern.

Ra deessa solar. Món d'ones  de la dona. Germana celta  que per on trepitges deixes petjada.

Ploro, per tot  allò, que vaig deixar enrere i no tornarà. Ploro, per aquella infantesa, absent de records agredolços. Ploro, per aquell amor unilateral. Ploro, pels que un dia  em van estimar i ja no hi són. Ploro, per lliurar l'oceà que vaig atrapar.

Y con desprecio, me llamaste gorda. Tú, que odias a las  mujeres, a las mujeres diferentes. Tú, que seguro eres una persona fantástica; llena de cualidades morales y cultivas tu mente y cuerpo, como los romanos. A ti, dechado de virtudes, sólo decirte, que la perfección no existe.

Sóc estesa a terra i observo el cel. Romanc mirant, encuriosida, com es mouen, les fulles de l'olivera degut a la brisa. Em pregunto, què deu significar la llibertat per l'olivera? Per ella, la llibertat és que no l'arrenquin d'aquella terra. Pels individus, hauria d'ésser, el poder expressar la seva essència  sigui on sigui.

La pinya  surava  a la deriva. Es resistia  a enfonsar-se  o endinsar-se  en aquella mar  embravida,  on la pluja l'havia arrossegat.

Les gotes de suor li lliscaven cos avall. Eren com un riu, que neix brau  en el cim d'uns llavis humits, travessa les muntanyes d'uns pits abruptes, per apaivagar-se  a la vall d'un ventre lleument sinuós i mor en un bosc de fluids.

Ningú sospitava d'aquella cara angelical, ni d'aquelles paraules balsàmiques. Si no la coneixies semblava una persona meravellosa. Tanmateix, si hi intimaves descobries que dins d'ella havia una  persona totalment diferent. Manifestava una perfecte i sibilina perversió.

No puc escriure. No brollen les paraules des de un temps ençà. Les lletres són al meu cervell desesperades per trobar el destí que els hi disposi. Però, no puc escriure. El cap està embolicat  amb un aldarull de pensaments. Els nusos són elaborats, i no puc escriure.

Si vas sola, ets una tentació desitjable. Si vas acompanyada de les teves congèneres, ets un perill. Cansada de ser un cero a l'esquerra. Cansada de menjar merda.

Nua Despulla't del tot! Renta't la cara! Travessa els camps de blat, corrent, fent ziga zaga. La teva falsa honra, ja és una batalla perduda. Quan la natura et vesteixi, no ets sentis nua.

El mago La tierra se resquebrajó, se lo tragó y desapareció. En el recuerdo quedarán sus asombrosos trucos de chamán y te harán dudar de si fue real. Brilló como una estrella fugaz. Y como un fugitivo, se retiró a invernar a las lejanas cuevas donde nadie le fuera a encontrar.

M'agrada el pa tou amb la crosta cruixent. Tallaré una llesca, ni molt prima, ni molt gruixuda. Agafaré el setrill i la regaré força d'oli, ensucrant-la amb cura. Sóc de pa sucat amb oli.

Quiero un hombre que no tenga miedo de mi. Quiero un hombre que sepa estar aquí o allí. Al que pueda confesar mis más oscuros secretos y aún así apueste por mi. Quiero un hombre que no se avergüence de mis caprichos o rarezas y dislumbre que escondo tras de mi. En fin, ¡quiero un hombre sin fin!

Sólo tú te conoces, sólo tú sabes tus más íntimos deseos, sólo tú cargarás con tu culpa. Por eso, permite que tu alma vuele libre: Sé como quieras siéntete como quieras, exprésate como quieras, vístete como quieras y sal a gritar lo que quieras. ¡Y nunca dejes de amar como quieras!

La bruixa Aquesta nit sortirà amb la seva escombra. Escombrarà les envejes d'alguns i les tretes d'uns altres. Amb herbes aromàtiques i plantes curatives elaborarà un xarop exquisit que esborrarà tots els mals d'esperit i alliberarà les ànimes.

Encendrem un foc amb brossa i males herbes seques, colpejant a so de tambor les pedres que trobarem pel camí. Romandrem a l'espurna que ens despertarà com la llum de l'alba. I amb un crit de guerra travessarem valls i muntanyes.

Esborra la tristesa colpejant l'aigua contra el teu rostre i dibuixa't l'alegria amb un somriure verge.

I aquell dia, sense saber-ho, va canviar el seu destí. Ja no podia fer-hi res, tanmateix, cada dia de la seva existència, rememorava aquella cruel decisió que l'acompanyaria fins la seva mort.

Sirena Es movia com peix a l'aigua. Era lliure. El seu cant t'encisava fins fer-te perdre el seny. Es debatia entre dos mons: el terrenal i el mitològic.

Avui sóc més vella, avui sóc més bella. La vellesa i bellesa s'entrellacen. La vellesa acompanya a la saviesa. La bellesa es lliga a la vida.

Macedònia -Ummm, quina maduixa! -A mi m'agraden més les peres! -Doncs a mi, em tornen boig els plàtans. -Què dius?Com les figues no hi ha res! -Jo he tastat les maduixes, peres, plàtans i figues i m'he delectat amb totes. I per això, he decidit fer-me una macedònia!

El califa roig Ningú podrà acusar-te d'elaborar miratges, ni prometre impossibles. Gran mestre estoic, no et servies de floritures. No traficaves amb els teus ideals, ni et deixaves manipular. La teva astuta elegància en l'art de la paraula, feia treure els colors a més d'un, que intentava posar-te en evidència i no se n'ensortia. Un autèntic comunista. Fins sempre camarada!

La seva silueta dibuixava les dunes del desert. Els seus cabells caien sobre l'esquena com una cascada d'aigua enfurismada. Els seus llavis rosats semblaven maduixes al punt màxim de maduració per la seva intensitat en el color i la tovesa. Els seus ulls brillaven com les cuques de llum a la foscor. La seva aparença era de deessa i això feia que temessis estimar el seu cos per desitjar acariciar la seva ànima.

Quan la ment no tingui més remei que escoltar el defalliment del cos començarà la llibertat. Quan el cos esclati i ho arrossegui tot, direm prou. Mentrestant, només som autòmats que viuen per treballar. Mentrestant, com animals engabiats suportarem tota mena de tracte. Fins que en un sol ésser diguem: Prou! Ja n'hi ha prou de callar! Prou d'acatar! Prou de tolerar! La injustícia clama al poble, crida a les dones, tots aquells que suporten alguna circumstància antinatura o degradant. Unim-nos i posem-nos dempeus! G.Arimon

Dansa Somiar sense despertar. Lleugeresa que adora l'eternitat. Subtilesa que desprèn el moviment. Levitant fins retrobar l'esperit de les muses La dansa t'atansa al perfum dels déus i t'encisa amb l' excelsitud de la seva bellesa.

OBRER I suaràs per sobreviure, mentrestant altres viuran en ple luxe. Ningú lluitarà per tu! Aixeca’t! Rebel·lat! No tinguis por! Es pot canviar el rumb de la història. No et creguis les falses esperances per calmar-te. No abandonis la fita. La unitat   ens donarà la força i la perseverància la victòria.

La natura s'enfurismarà: els volcans despertaran, la terra es mourà, el mar es regirarà, el cel tronarà. I com un esclau que es rebel•la la natura t'aturarà. Perquè a la natura no la pots ignorar.

Escolto com els ocells canten sota la pluja. Mai hagués pensat que, ara, això per a mi és música. Música que espanta els meus fantasmes, música absent de drama, música que bombeja amb la meva ànima.

Tinc un somni: Petonejar-te de cap a peus i abraçar-te "en pausa". Tinc un somni: Olorar el mar, trepitjar la seva sorra. i sentir el sol que calenta el meu rostre. Tinc un somni: Amb un somriure, sortir de casa.

Apocalipsiscor Y del mundo desconocido llegarás. Los cuerpos poseerás. Invisible serás. Incertidumbre crearás. Destrucción causarás. En plaga te convertirás. El terror te acompañará. Y de la inmunidad, un nuevo mundo nacerá.

Cero a l'esquerra Ara que he mort comptaré com a mort. Ja no es barallen per cuidar-me, sino per enterrar-me. Ara que he mort, ja no molesto. Ningú recorda quan no era, un cero a l'esquerra.

Petó Petó social. Petó fraternal. Petó amical. Petó romàntic. Petó passional. Petó, petó, petó petó, petó. Petoneja i torna a petonejar!

La Mona Un conillet m'ha vingut a veure. M'ha deixa't un regalet. Uns grans ous de xocolata amb una recepta de pa de pessic. Farem una mona gegant, la regarem de mantega i la guarnirem amb tots els colors de la primavera.

Incertesa Incertesa d'estimar. Incertesa de gaudir. Incertesa de viure. Cantaré als deus, pregaré als homes. Que la incertesa es desfaci amb la certesa imaginaria que ens permeti continuar amb les nostres petites vides.

Enfront de la malversació, enfront de l'abús de poder, enfront de la mancança de llibertat, enfront de la vulneració de drets humans, enfront a la pèrdua de l'estat del benestar. Quan totes figurem iguals davant la llei. Quan la justícia representi el bé comú. Quan la llibertat del poble no sigui una quimera. Clamarem en una sola veu: República!

Enfront de la malversació, enfront de l'abús de poder, enfront de la mancança de llibertat, enfront de la vulneració de drets humans, enfront a  la pèrdua de l'estat del benestar.

Tacte de vellut amagant cadena d'espines. Fulls impacients per ésser tatuats. Bèstia o criatura lluitant per sobreviure. Heroi o malvat versus valent o temerari.

Quan totes figurem iguals davant la llei. Quan la justícia representi el bé comú. Quan la llibertat del poble no sigui una quimera. Clamarem en una sola veu: República!

No vull que em toquin les teves mans brutes. Resto en silenci. Dono voltes en cercle dins la foscor. No tornaràs, ho sé i ja no m'importa. Resto en silenci. L'esperit és mut. El dolor és punyent. Fantasma vivent.

Dia de rams Aviat ens mudarem. Anirem amb els nostres palmons, palmes i rams de llorer a beneïr els nostres salvadors. Avui és Dia de Rams. Ens reunirem i cantarem a les nostres heroïnes. Ben aviat serà Dia de Rams i joia.

Tota mullada Les gotes d'aigua li lliscaven pel seu cos. Exhibia les seves carns turgents amb una gosadia descarada. Respirava sensualment sexe. Relaxada s'estirava delicadament en aquella sorra cremant.

Cor d'esperança Abraça fort al verd! Verd  droga de vida. Esperança verda que ens alimenta l'esperit. Verd tendre i amorós. Cor vegetal que ens nutreix de savia. Estimen-nos amb un gran cor verd bategant a un sol compàs!

Els carrers deserts Estranya e inquietant calma en aquells carrers deserts. Paupèrrima solitud. Silenci exclatant. Crits muts. Horitzó desconegut. Camino sense aturar-me, camino sense pensar en aquells carrers deserts.

La primavera Entra a la cova! Si, la cova és fosca i freda. Tanmateix, la cova és la que et guarirà. Si, la cova dels monstres que ara et protegiran. La cova te aïllarà de les veus que no has d'escoltar. La cova t'esperarà, per veure la primavera arribar.

M'agrada agradar-te, no per els meus diners, que no en tinc. M'agrada agradar-te, no per la meva figura, que l'he perdut. M'agrada agradar-te, no per la meva excelsa eloqüència, doncs em trobo ben lluny de l'erudició. M'agrada agradar-te, només per ésser com sóc.

Dones Uns altres es portaran els honors i la glòria, o figuraran al llistat d'herois caiguts en el front. Però ningú parlarà de nosaltres, les dones. Dones que treballaren cosint pels combats. Dones que amagaren a fugitius,posant-se en risc elles mateixes. Dones que gosaren anar a primera línia de batalla. Dones que patiren represalies per ser dona i no tenir un home al costat o castigades per les activitats del seu company. Dones marginades i marcades amb una creu que les farà viure una vida de penúries, si sobreviuen. Dones que hi van ser i hi seràn. Dones al cap i a la fi!

El gran comilón Sentado sobre la mesa estaba el gran comilón. Comía lo que le apetecía en abundancia. Llegaron invitados. El comilón se disgustó, pero siguió comiendo y pensó: Mientras solo miren. Los invitados pideron la carta. Empezaron a servir sus platos. El comilón se atragantó. El comilón se enfadó, se levantó y se marchó. Tenia que maquinar como expulsaba a sus invitados.