Prou

Quan la ment no tingui més remei
que escoltar el defalliment del cos
començarà la llibertat.
Quan el cos esclati
i ho arrossegui tot,
direm prou.
Mentrestant,
només som autòmats
que viuen per treballar.
Mentrestant,
com animals engabiats
suportarem tota mena de tracte.
Fins que en un sol ésser
diguem: Prou!
Ja n'hi ha prou de callar!
Prou d'acatar!
Prou de tolerar!
La injustícia
clama al poble,
crida a les dones,
tots aquells
que suporten
alguna circumstància
antinatura o degradant.
Unim-nos i posem-nos dempeus!

G.Arimon

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys