La seva silueta
dibuixava les dunes
del desert.
Els seus cabells
caien sobre l'esquena
com una cascada d'aigua
enfurismada.
Els seus llavis rosats
semblaven maduixes
al punt màxim de maduració
per la seva intensitat en el color
i la tovesa.
Els seus ulls brillaven
com les cuques de llum
a la foscor.
La seva aparença era de deessa
i això feia que
temessis estimar el seu cos
per desitjar acariciar la seva ànima.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys