Pensaments

Sirena Es movia com peix a l'aigua. Era lliure. El seu cant t'encisava fins fer-te perdre el seny. Es debatia entre dos mons: el terrenal i el mitològic.

Avui sóc més vella, avui sóc més bella. La vellesa i bellesa s'entrellacen. La vellesa acompanya a la saviesa. La bellesa es lliga a la vida.

Macedònia -Ummm, quina maduixa! -A mi m'agraden més les peres! -Doncs a mi, em tornen boig els plàtans. -Què dius?Com les figues no hi ha res! -Jo he tastat les maduixes, peres, plàtans i figues i m'he delectat amb totes. I per això, he decidit fer-me una macedònia!

El califa roig Ningú podrà acusar-te d'elaborar miratges, ni prometre impossibles. Gran mestre estoic, no et servies de floritures. No traficaves amb els teus ideals, ni et deixaves manipular. La teva astuta elegància en l'art de la paraula, feia treure els colors a més d'un, que intentava posar-te en evidència i no se n'ensortia. Un autèntic comunista. Fins sempre camarada!

La seva silueta dibuixava les dunes del desert. Els seus cabells caien sobre l'esquena com una cascada d'aigua enfurismada. Els seus llavis rosats semblaven maduixes al punt màxim de maduració per la seva intensitat en el color i la tovesa. Els seus ulls brillaven com les cuques de llum a la foscor. La seva aparença era de deessa i això feia que temessis estimar el seu cos per desitjar acariciar la seva ànima.

Quan la ment no tingui més remei que escoltar el defalliment del cos començarà la llibertat. Quan el cos esclati i ho arrossegui tot, direm prou. Mentrestant, només som autòmats que viuen per treballar. Mentrestant, com animals engabiats suportarem tota mena de tracte. Fins que en un sol ésser diguem: Prou! Ja n'hi ha prou de callar! Prou d'acatar! Prou de tolerar! La injustícia clama al poble, crida a les dones, tots aquells que suporten alguna circumstància antinatura o degradant. Unim-nos i posem-nos dempeus! G.Arimon