Pensapoemes

Basarda després de l'acte sexual. Nafres que no saps com explicar. Humiliacions en públic i en privat. Mil maneres de violar-te. Por de dir, por de no dir. Morta en vida. Subjecte tractat com objecte. Esclava incessant. Joguina que pots esclafar. Crida! Xiscla! Si pots... No perdis l'esperança. Ets un animal resilent. No estàs sola. Repeteix: No estàs sola! No estem soles. Repetim: No estem soles! Abraça'm fort i agafa'm les mans! Totes juntes teixim un fil violeta resistent que ens aixecarà ben amunt per lluitar  contra aquesta xacra i guanyar!

Aquí descansen les ànimes  dels nostres éssers estimats. Uns, per a fi, reposen  després d'una vida feixuga  i uns altres dormen després d'una llarga i agradable vida. Tanmateix aquí jeuen tots i ningú resta alçat. La mort no es concep sense la vida. Dos estats contraposats lligats  per un fil invisible i misteriós. Sabem el dia que hem arribat  a aquesta dimensió, però a la nit  que traspassarem al més enllà, no ens hi podem avançar, ni evitar.  Això és el que no podem suportar, quan més a prop veiem el nostre final.

Som lliures?  Escollim el nostre destí? O depèn del moment i del lloc on naixem? Què és la llibertat?  És un concepte abstracte? És conservar la nostra identitat? O tenir la possibilitat  de convertir-nos en qui volem ser? Per alguns, la llibertat és el mer fet d'existir. I per molts, la llibertat és no morir. Qui amb una desmesurada gosadia de creure's una divinitat superior pot manar l'execució d'un altre ésser humà? Qui té el poder d'adoctrinar? Qui et pot obligar a no raonar? NINGÚ ! NO HO PERMETEM.

La mort, estranya i inesperada visita. Sovint no la reconeixes. T'hi resisteixes. I quan Tànatos  et crida per ser  un súbdit més  al regne de Hades, comences un viatge  desconegut, i potser, etern. La gènesi és en una contínua  transformació o es mou en un cercle tancat? Quan mors, et transportes a un altre món i tornes  a la vida en una altra forma? I d'aquest procés,  en tens consciència?

Com lluitar amb un fantasma?  Com combatre a un espectre? L'enemic no sempre és visible. Poders fàctics mouen els fils  de les voluntats de les grans masses. Despertem! Obrim bé els ulls! Escoltem amb atenció!  Restem amatents  a qualsevol manipulació. La llibertat d'expressió  es troba en perill. L'opressió exercida  de manera reiterada  sobre els nostres cossos maltractats  ens ofega sense pietat  i malmet les nostres ments. Descobrim als malvats! Defensem la veritat! Unim-nos per la igualtat! Reivindiquem els drets  per ser més humans.

No et pots imaginar,  éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones  que només busquen aliment. No pots creure en la desolació  que sents quan veus  com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.

Ella des de les seves connexions neuronals feia temps que no restava amatent  a una envestida de l'amor sorprenent. Aquella utopia resseguia les esquerdes  del seu imaginari per no formar-ne part. Les seves hormones en continua transformació  s'havien trobat en un atzucac del que tampoc en sabien recular. En aquell laberint mental li fugien els pensaments, pensava que pertanyia a un altre món  o potser només s'havia construït una presó  per salvar-se d'un perill desconegut. Tanmateix, restava amatent  a un canvi de viratge. 

La vida és una lluita constant  dels éssers vius per sobreviure. A vegades em som conscients  i unes altres fem giragonses  sense solta ni volta. L'inescrutable misteri de l'origen  de la creació fa que cerquem quelcom que ens apropi a l'última veritat. Però realment ens sentiriem complaguts, si se'ns revela la gran resposta holística? O precisament tot és fabricat  com la gran maquinària d'un rellotge on tot encaixa i funciona a la perfecció i no ens qüestionem el perquè... Tota criatura té un motiu d'existència  encara que no el coneguem i no el comprenguem. Res és a l'atzar.  Ens enganyem si ho pensem.

L'amor dels nostres cors  ens guia a la recerca de la felicitat i ens porta pels camins de la vida  amb una bella poesia a les mans. El perfum del petricor  ens fa levitar i observar  la transformació de la mare terra  en el seu misteri per engendrar  tot ésser vivent aquí i allà. A l'horitzó des de el Zenit al Nadir mostrem unes pinzellades multicolors. I com ànimes viatgeres, cadascuna amb el seu dir ens hem trobat avui per fer brollar la melodia dels mots  que de forma natural dansen pel poema. Banyem-nos doncs en l'encanteri  com dones d'aigua que som! Dues veus, una del Vallès, l'altre maresmenca  i en la pau de saber-se veritat s'han trobat també per cridar  als quatre vents i amb tota llibertat: Ja n'hi ha prou de malmetre la terra, i aniquilar la infantesa de dol i fam!  Si us plau, pareu la guerra! Núria Garcia i Gemma Arimon

El agua mana de mi tierra como la sangre de mi cuerpo. Las gotas de lluvia me inundan y sumergen en el oceáno. El viento me sacude y balancea como una hoja seca ligera. La lluvia y el viento me envuelven golpeándome contra la tierra. Y siempre regreso a mi tierra, tierra húmeda dónde reposo  y brota el agua  como la sangre en mis venas. Gemma Arimon i Mestres 

No permetem que ningú ofegui la nostra flama. L'enveja traïdora cobreix amb un vel els nostres ulls perquè molts ignorem  la llum que es desprèn d'ella i que ens guia enmig de la foscor. Atiem el foc amb molta cura perquè una ventada no el faci desaparèixer. I lentament, d'un magnífic i sol foc poderós  neixen les flames rebels  i trotamons que viatgen i enlluernen els indrets més llunyans  a la recerca de la desitjada llibertat, on el cel rogenc de l'horitzó  és fon amb l'escalfor del nostre cor.  

Poesia en crisi Si un poema hagués de reflectir  una representació del món actual parlaria de... Ambició, enveges, furts, odi, guerres, destrucció, morts. L'home poderós en la seva prepotència i omnipotència designa: Qui viurà. Qui es convertirà en mà d'obra barata. Qui es deixarà manipular en la ignorància o la conveniència. Quina informació veraç o no, arribarà a la ciutadania.  La línia entre el bé i el mal és difusa. Religions corruptes, sectes ocultes. Capitalisme feroç. Consumisme frívol. L'intel·lectual supremacista sense escrúpols  crearà una maquinària divina  que esborrarà les falses imperfeccions de la natura i així serà quan l'ésser humà carnal esdevindrà  una computadora absent d'ànima espiritual.    Gemma Arimon i Mestres 17 de Juny del 2025

No mereixem viure? Estimar als nostres semblants. Ser part del món que ens envolta  i contribuir a la història col•lectiva. Som una espècie que mata per plaer o ambició de poder. La ceguesa interessada d'alguns  explota i destrueix,  indiscriminadament, la mare natura. El nucli de la humanitat es troba en perill imminent. Quan l'atzucac de la moral  reposa sobre la banalització del mal, hem de deconstruir-nos i cercar noves fites lliures  de càrregues contaminades.

Els temps canvien  i el relat de la història l'escrivim dia darrere dia. A la Jordina li van explicar  una bonica llegenda, però era rebel  i no s'hi sentia identificada, per tant, la va reescriure: "Una vegada hi havia  una donzella que tenia passió  per la literatura.  Un cavaller la volia desposar i va contractar a un forjador  perquè construís un drac de metall que treiés foc pels queixals i fes cendres la biblioteca de la donzella. Unes setmanes més tard, Rosa, la donzella, es va trobar amb el forjador i li va explicar un conte que estava llegint. En aquell moment, Llançà, el forjador, al veure l'emoció en els ulls de la Rosa, va decidir que no podia  privar- la de la lectura dels seus llibres,  perquè era com si cremés la seva ànima"

Benvinguts a la festa!  La Blues volia gaudir com si fos l'últim dia de la seva existència. Ho necessitava. Com que feia molt de temps que no "movia l'esquelet" va decidir anar a la discoteca que estava de moda en aquells moments i va començar a ballar frenèticament hores i hores. Quan ja estava esgotada i semblava que s'havia desfogat alliberant els seus fantasmes interns, va cercar per asseure's un sofà retirat del bullici. No havia passat gaire estona que uns desconeguts la van convidar a anar a un concert de "Rock and Roll" que es feia no gaire lluny. Allà, en Jazz ,un noi amb tupé, al estil de John Travolta a Grease, la va convidar a beure un "Bloody Mary" i varen passar tota la resta de nit junts. Ja sortia el sol i això volia dir que era l'hora de tornar cap a casa. La Blues va donar un petó a la galta d'en Jazz per acomiadar-se. Ell li va dir que volia esmorzar xocolata amb xurros i si l'acompanyava a una xurreria que es...

On és el límit dels ideals o els valors que ens distingeix com éssers humans o persones racionals? La Segona República del 1931 ho tenia clar. En aquesta època convulsa hauríem d'extrapolar els seus principis de convivència als nostres temps. IGUALTAT de drets per totes les persones sense discriminació de sexe, col•lectiu, raça, ètnia o religió. FRATERNITAT entre tots i totes les ciutadanes empatitzant amb el diferent i exercint la solidaritat entre pobles vulnerables. LLIBERTAT de no ser sotmesos a cap règim totalitari i que es respectin els drets humans fonamentals i no restin impunes els crims contra la humanitat. És per això que hem de preservar aquests ideals i no hem de permetre que la gent amb pobresa d'esperit i els que s'autodesignen salvadors escollits per l'ordre diví enverinin les nostres ments i devorin la nostra esperança de construir un món exemplar.

Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui  per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro  des de la roda de la fira  on transcorre la meva vida.