Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2025

Mi tierra

El agua mana de mi tierra como la sangre de mi cuerpo. Las gotas de lluvia me inundan y sumergen en el oceáno. El viento me sacude y balancea como una hoja seca ligera. La lluvia y el viento me envuelven golpeándome contra la tierra. Y siempre regreso a mi tierra, tierra húmeda dónde reposo  y brota el agua  como la sangre en mis venas. Gemma Arimon i Mestres 

El cor de la nostra flama

No permetem que ningú ofegui la nostra flama. L'enveja traïdora cobreix amb un vel els nostres ulls perquè molts ignorem  la llum que es desprèn d'ella i que ens guia enmig de la foscor. Atiem el foc amb molta cura perquè una ventada no el faci desaparèixer. I lentament, d'un magnífic i sol foc poderós  neixen les flames rebels  i trotamons que viatgen i enlluernen els indrets més llunyans  a la recerca de la desitjada llibertat, on el cel rogenc de l'horitzó  és fon amb l'escalfor del nostre cor.  

Poesia en crisi

Poesia en crisi Si un poema hagués de reflectir  una representació del món actual parlaria de... Ambició, enveges, furts, odi, guerres, destrucció, morts. L'home poderós en la seva prepotència i omnipotència designa: Qui viurà. Qui es convertirà en mà d'obra barata. Qui es deixarà manipular en la ignorància o la conveniència. Quina informació veraç o no, arribarà a la ciutadania.  La línia entre el bé i el mal és difusa. Religions corruptes, sectes ocultes. Capitalisme feroç. Consumisme frívol. L'intel·lectual supremacista sense escrúpols  crearà una maquinària divina  que esborrarà les falses imperfeccions de la natura i així serà quan l'ésser humà carnal esdevindrà  una computadora absent d'ànima espiritual.    Gemma Arimon i Mestres 17 de Juny del 2025

L'atzucac de la moral

No mereixem viure? Estimar als nostres semblants. Ser part del món que ens envolta  i contribuir a la història col•lectiva. Som una espècie que mata per plaer o ambició de poder. La ceguesa interessada d'alguns  explota i destrueix,  indiscriminadament, la mare natura. El nucli de la humanitat es troba en perill imminent. Quan l'atzucac de la moral  reposa sobre la banalització del mal, hem de deconstruir-nos i cercar noves fites lliures  de càrregues contaminades.

Jordina Santa

Els temps canvien  i el relat de la història l'escrivim dia darrere dia. A la Jordina li van explicar  una bonica llegenda, però era rebel  i no s'hi sentia identificada, per tant, la va reescriure: "Una vegada hi havia  una donzella que tenia passió  per la literatura.  Un cavaller la volia desposar i va contractar a un forjador  perquè construís un drac de metall que treiés foc pels queixals i fes cendres la biblioteca de la donzella. Unes setmanes més tard, Rosa, la donzella, es va trobar amb el forjador i li va explicar un conte que estava llegint. En aquell moment, Llançà, el forjador, al veure l'emoció en els ulls de la Rosa, va decidir que no podia  privar- la de la lectura dels seus llibres,  perquè era com si cremés la seva ànima"

Fills del Rock and Roll

Benvinguts a la festa!  La Blues volia gaudir com si fos l'últim dia de la seva existència. Ho necessitava. Com que feia molt de temps que no "movia l'esquelet" va decidir anar a la discoteca que estava de moda en aquells moments i va començar a ballar frenèticament hores i hores. Quan ja estava esgotada i semblava que s'havia desfogat alliberant els seus fantasmes interns, va cercar per asseure's un sofà retirat del bullici. No havia passat gaire estona que uns desconeguts la van convidar a anar a un concert de "Rock and Roll" que es feia no gaire lluny. Allà, en Jazz ,un noi amb tupé, al estil de John Travolta a Grease, la va convidar a beure un "Bloody Mary" i varen passar tota la resta de nit junts. Ja sortia el sol i això volia dir que era l'hora de tornar cap a casa. La Blues va donar un petó a la galta d'en Jazz per acomiadar-se. Ell li va dir que volia esmorzar xocolata amb xurros i si l'acompanyava a una xurreria que es...

Ideals de la República

On és el límit dels ideals o els valors que ens distingeix com éssers humans o persones racionals? La Segona República del 1931 ho tenia clar. En aquesta època convulsa hauríem d'extrapolar els seus principis de convivència als nostres temps. IGUALTAT de drets per totes les persones sense discriminació de sexe, col•lectiu, raça, ètnia o religió. FRATERNITAT entre tots i totes les ciutadanes empatitzant amb el diferent i exercint la solidaritat entre pobles vulnerables. LLIBERTAT de no ser sotmesos a cap règim totalitari i que es respectin els drets humans fonamentals i no restin impunes els crims contra la humanitat. És per això que hem de preservar aquests ideals i no hem de permetre que la gent amb pobresa d'esperit i els que s'autodesignen salvadors escollits per l'ordre diví enverinin les nostres ments i devorin la nostra esperança de construir un món exemplar.

El paisatge

Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui  per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro  des de la roda de la fira  on transcorre la meva vida.