El paisatge

Temps infinit.

En una altra existència,

camino amb els peus nus

en un camp ple de flors.

En un altre cos,

sóc l'amazona més aguerrida

que lluita en batalles dia rere dia.

En un altre món, viatjo com una nòmada

aprenent de tota criatura de la natura.

Temps finit.

No escullo on veig la primera llum del dia.

Sóc matèria moridora i desgastada.

Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui 

per atansar- me al demà.

El paisatge l'albiro 

des de la roda de la fira 

on transcorre la meva vida.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys