Pensapoemes

"La gata maula" Ella amb la seva veu dolça i suau et dirà el que vulguis sentir.Crearà un aura de benestar, sent amable i agradable.Farà que confiïs en ella.Li confessaràs el teus més obscurs secrets.Però el que no t'imaginaràs és que a les teves espatlles, ella estarà teixint una terinya per atrapar-t'hi.

El tren Ella corria ,l'hi mancava l'aire,patia per perdre el tren i no complir el seu destí.Ella ignoraba on la portaria aquell tren i quan pasaria.Quan va arribar a l'estació es va adonar que circulaven molts trens en diferents direccions.Com saber quin era el seu?O ho eren tots?

Dansant Ella sempre dansava.No podia parar de fer-ho,era com les ballarines de les caixes de música que donen voltes sobre si mateixas.Mentre tingués corda dansaria.La ballarina no sap que algú li dona corda.Ella no vol saber si alguna vegada deixarà de dansar.

La por a la vida Es pot sentir por a viure?Com no tenir paüra a patir!L'ésser humà és capaç de convertir-se en un robot?Diuen que no reconeixes l'alegria si no experimentes la tristesa.Potser són dues cares de la mateixa moneda...Una no té raó de ser sense l'altre?Si és així,el nostre dret i deure és viure.

Les roses del desert Ahir em van parlar de les roses del desert.Una raresa de la natura i curiosa bellesa.Aquestes sorgeixen de l'acció i combinació de matèries primeres i fenómens meteorològics.El desert seria l'ostra i la rosa la seva perla.

El terreny Ella va donar una volta sobre si mateixa i la seva vista no abastava a veure cap mena de prova de civilització.El cel era blau i el terra verd.Somrigué.Les herbes del camp eren altes ,moltes quasi bé l'hi arribaven als genolls i algunes fins la cintura.Es trobava en un indret salvatge, oblidat de la mà de l'home per un temps.De sobtada es va llançar sobre aquella catifa i va rodolar uns quants metres.Com n'era de joiosa!

Els racons El cel estava ennuvolat,tot era fosc.Els núvols cada cop eren més negres.Una tempesta planejava sobre seu.Tot d'un plegat,ella sentí una revolada d'aire fred, alçà la vista i  veié uns raigs de sol tímids i dèbils que aparegueren entre els racons del cel.