Pensapoemes

La mujer árbol  Aunque cortes todas mis ramas, éstas volveran a crecer. Aunque no me riegues, mis raíces removeran la tierra  en la busqueda de saciar su sed.  Aunque hieras mi tronco, mi corteza recubrirá las heridas.  Aunque las estaciones me visitaran, yo resistiré, impasible.  Sí, sobreviviré.  Y cuando mis yemas se abran en hojas, miraré hacia el cielo y gritaré:  ¡Aquí está, tu mujer arbol! Gemma Arimon i Mestres 

La boca Aquella boca impacient mossegava amb tanta ansia! Besava fort,besava suau,besava i besava,mai s'esgotava. No volia pronunciar aquelles paraules,però ho va fer i res,d'ençà d'aquell instant va ésser el mateix...

L'orella T'acostes a cau d'orella i la teva veu m'emociona. Sentia aquella música i no tenia més remei que ballar. A vegades,hi ha paraules que no hauries d'haver escoltat mai perquè et marquen per a sempre.

El nas Ummm!Sentia l'olor embriagadora d'aquella xocolota.No gaudia amb res més.Freda o calenta.Entrava en estat d'èxtasi. Diuen que cada persona fa una olor determinada.Jo ja no recordo la teva. Les flors ens parlen amb els seus aromes exquisits.

L'ull No em fatigava mirar aquells ulls.Per a mi eren la vida i l'amor. Aquells ulls em seduïen,el seu magnetisme m'hipnotitzava. Enyoro aquells ulls que em miraven amb amor i tendresa. Em sorprenc observant els meus ulls,diuen tant...

Melangia Tinc l'esperança d'escriure sobre tu per a no tornar-ho a fer. Que un dia qualsevol, la tristesa desaparegui i el temor s'esvaeixi. Que Hipòcrates, només em vingui a veure un cop a l'any! Potser la meva primera vida transcorregué a Grècia i m'endugué aquest humor.

Desconegut Tenia una mirada dolça,semblava bona persona.Era tímid.Per compensar,duia el cabell rapat a l'u i amb una orella dues arendeles gruixudes.Portava una samarreta escotada sense mànigues per la que treien el cap un bon grap de pèls.Tenia estil,s'acabava de posar un barret tipo ganster de palla.