Desconegut
Tenia una mirada dolça,semblava bona persona.Era tímid.Per compensar,duia el cabell rapat a l'u i amb una orella dues arendeles gruixudes.Portava una samarreta escotada sense mànigues per la que treien el cap un bon grap de pèls.Tenia estil,s'acabava de posar un barret tipo ganster de palla.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada