Tancar els ulls
Volia tancar els ulls i oblidar tot allò.Els obriria de nou i no recordaria res,com si mai hagués succeït.No ho aceptava,perquè no ho podia entendre.Era tan inexplicable que no la deixava viure.Diuen que el temps ho cura tot, però aquí, el temps significava que la ferida s'infectava i es podria.Tenia dolor i feia mal olor.El podrit s'extenia per la resta del seu cos.
Els monstres deïficats
La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada