Tancar els ulls
Volia tancar els ulls i oblidar tot allò.Els obriria de nou i no recordaria res,com si mai hagués succeït.No ho aceptava,perquè no ho podia entendre.Era tan inexplicable que no la deixava viure.Diuen que el temps ho cura tot, però aquí, el temps significava que la ferida s'infectava i es podria.Tenia dolor i feia mal olor.El podrit s'extenia per la resta del seu cos.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada