El roc
Un pagès picava la terra de l'hort i el pic va ensopegar amb una pedra incolora.Li va fer gràcia per la forma i tamany,se la va guardar i se la va endur cap a casa seva.Allà la va netejar.Com brillava!La va deixar sobre la xemeneia.Durant anys va rebre visites i ningú li va preguntar sobre aquella pedra.Un bon dia el seu net,que ja anava a l'escola,li va dir:Avi ets ric ,tens un diamant!Ell li va respondre:Si,però ningú ho sap.Shisss
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada