Pensapoemes

La nit Ella va desafiar aquella la nit inhòspita.Va encendre una espelma.Havia de mantenir encesa la flama perquè si no perillava la seva integritat.No recordava com havia aterrat en aquell indret ignot i cercava un camí que no fos del tot obscur.

Sóc diferent,sóc viu.  "Penses,aleshores,existeixes"Aquest raonament exposaria la història de la humanitat.Tota diferència es basa en un raonament correcte o no.Aquesta afirmació i distinció fa que actuem i ens desenvolupem de maneres particulars.Pertanyo a l'espècie humana,al sexe masculí i a la raça negra.Podriem continuar classificant amb característiques biològiques o socials.I tot marcaria la nostra diferència i existència.

No som màquines   "L'ésser humà és perfecte"Aquest és el gran parany de la humanitat.Tots els nostres mals radiquen en creure'ns superiors a tot,es a dir,ser la fita de la creació.Amb aquesta premissa es provoquen guerres que maten persones i es destrueix la natura,flora i fauna.Com l'home inventa la tecnologia de la màquina,pensa que pot controlar-la.I no és així,si l'home no posa límits o ética al progrés serà devorat per la seva maquinària.

Temps i felicitat El meu Déu és el temps.És implacable,només es pot fugir d'ell amb la mort.Els instants feliços són finits i els infeliços són eterns.Tothom té dret a experimentar la felicitat però és un tresor amagat per uns e inabastable per uns altres.Els escollits no sempre són conscients del que viuen i això fa que no ho gaudeixin o ho valorin amb justícia.

Odi I quan tu més intentis trepitjar-me, més m'aixecaré. Quan vulguis dominar-me em rebel.laré. Si pretens abduirme,fugiré. No em donis "gat per llebre" perquè t'atraparé. La lava de la meva ànima explosionarà quan el meu cos sencer digui prou.

Excrement Hi havia una vegada un pagès que va tenir una inmediata necessitat.Un representat artístic passejava per el camp i es va ensopegar amb aquella cagarada inmensa.Li va fer una foto i li va posar títol i la va firmar amb el nom de pagès."Alliberat de les teves preocupacions" va arribar a ser un èxit i tothom volia conèixer al autor.El primer periodista li va preguntar:En que estava pensant quan ho feia?El pagès va respondre:En cagar.

Mans Estreny-me la mà.Vull sentir que ets aquí.No cal que diguis res,tan sols estreny.Enllacem les nostres mans per caminar junts.Agafem-nos de les mans per acompanyar-nos cada vegada que ho necessitem.Posa les mans sobre el meu cos i recolze'm amb la teva escalfor.