La nit
Ella va desafiar aquella la nit inhòspita.Va encendre una espelma.Havia de mantenir encesa la flama perquè si no perillava la seva integritat.No recordava com havia aterrat en aquell indret ignot i cercava un camí que no fos del tot obscur.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada