Pensapoemes

Dibuix Et dibuixo en els meus pensaments.Resegueixo les teves traçes per fer el motlle del teu cos.M'encisen les formes de les teves línies.Et sombreixo donant-te vida.I espero que brollim les paraules per crear el nostre llibre.

Una muntanyeta de pedretes Posare'm pedretes per construir una gran muntanyeta.Cada pedreta tindrà el nom d'una persona,un lloc,una vivència...Les pintarem en el nostre imaginari.Les amuntaguerem unes sobre les altres en un racó resguardat i amagat.I sortirem al món a buscar més pedretes!

Les escales Puja les escales del poder i salta els esglaons de dos en dos.No miris enrere,no sigui que vegis els cadàvers que vas deixant al teu pas.I un cop al cim,on tot és molt millor,no donis l'esquena a ningú.

"La mel no està feta per la boca del porc" Quan les perles de l'amor cauen en sac foradat,no es pot oferir el teu cor a qui l'ha maltractat.Qui t'enganya una vegada ho tornarà a fer.No es poden demanar peres a l'om,ni l'oli i l'aigua es poden barrejar.

La finestra Obre la finestra!Deixa que la llum envaeixi l'estança.Permet que l'aire fresc s'expandeixi per tots els racons i respira'l.El món pica a la teva porta.Fes-lo passar!Obre totes les finestres de bat a bat.Clama la vida!

Els últims foren els primers I aquells més forts i temeraris avançà sense aturar-se.Ells obriren el camí.Els últims,dèbils o covards continuà el seu traçat.No sempre el moviment unilateral fou l'exitós.Benaventurats aquells que restaren a la rereguarda.

Havia de tapar ràpidament aquell blau de la cara.Es va desinfectar la ferida de la cuixa.Estava tota dolorida per dins i per fora.No volia parlar.Qui l'escoltaria?Qui la creuria?Qui l'ajudaria?Es va vestir amb una roba còmoda i ample.No li calia fer esforços per no plorar.Potser més tard.Continuava en alerta,per si tornava a entrar.Aquelles quatre parets familiars s'havien convertit en la seva presó.