Els últims foren els primers
I aquells més forts i temeraris avançà sense aturar-se.Ells obriren el camí.Els últims,dèbils o covards continuà el seu traçat.No sempre el moviment unilateral fou l'exitós.Benaventurats aquells que restaren a la rereguarda.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada