Un,dos,tres:pica paret
-Et toca picar.
-Jo no vull picar.
-Has perdut i picaràs tú.
I una vegada darrera l'altra sempre picava el mateix.No es cansava de jugar.
Abans de començar a picar,s'ajustava bé la pròtesi de la cama i pensava:Avui serà el dia que no em toqui picar!
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada