Sóc una dona He decidit que no em pintaré mai més.Tampoc em tornaré a depilar.Em faré un tall de cabell a lo garçon.Portaré els vestits que vulgui.Me n'aniré al llit amb qui em vingui de gust.Em dedicaré al que m'ompli.I malauradament,seguiré sent una dona.Això,res,ni ningú,m'ho arrabassarà.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No pots témer res

No et pots imaginar,  éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones  que només busquen aliment. No pots creure en la desolació  que sents quan veus  com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Més informació
Comença Quan el sol despunta comença un nou dia.Aparta la llosa que t'oprimeix el pit i podràs aixecar-te.Desfes-te de tot el greix que t'impedeix caminar.Espolsa't les terinyes que no et permeten volar.I quan et trobis lliure de tota mena de pes,el teu esperit creixerà.
Més informació

Els monstres deïficats

La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses  han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.
Més informació