Pensapoemes

Ja ha arribat el Carnestoltes! Tots donarem voltes, sense solta ni volta. Els dimonis es recolliran la cua. Els àngels es faran créixer les banyes. Ballarem, ens afartarem  i beurem pels descosits, com si el món fos infinit i no s'hagués mai extingit.

Terra  Anhelada Triomf Resilència Esperança Bàtec Il.lusió Lloança Lema

Mai és massa tard per estimar, mai és massa tard per demanar perdó, mai és massa tard per subsanar  errors, mai és massa tard per canviar costums, mai és massa tard per ajudar als altres, mai és massa tard per confessar. Vull pensar que mai és massa tard.

  “El concepte de banalitat del mal va ser formulat per Hannah Arendt en el seu llibre  Eichmann a Jerusalem: Un informe sobre la banalitat del mal  de 1964. La tesi que  Arendt  pretén mostrar a través d’aquesta expressió és que l’autor d’un crim monstruós, com és el que va cometre Adolf Eichmann, pot no ser ni un boig fanàtic, ni un monstre; sinó un individu comú i corrent que simplement acata ordres sense realitzar cap mena de reflexió crítica envers aquestes.” L’home com espècie està creant un món al seu voltant virtual. Cada cop més s’allunya de la natura i de la realitat. La civilització del segle XXI s’està desenvolupant en un entorn mecanitzat i de producció tecnològica en continua evolució. Això fa que hi hagi una constant competivitat per ser sempre en l’última onada. Tot, les costums o hàbits més senzills es transformen en una xarxa sofisticada plena d’elements superflus. Ja no existeix la societat com una entitat amb un objec...

Vigila qui planeja sobre teu. Els voltors es mouran sigilosos i t'observaran en la distància. No sospitaràs del perill, palplantat i bocabadat restaràs quan siguis agredit. Els mediocres aprofitaran l' oportunitat de destacar. Els maquiavèl-lics,  sibil-linament obraran  els seus propòsits  més anhelats  en la intimitat. I així és com els voltors gaudiran  d'un exquisit àpat   amb les debilitats  dels desemparats.

S'acosta la nit  que ens visiten les Reines Magues: la Partia, la Xina i la Roma. La Roma ens portarà l'or, la Xina, la mirra i la Partia, l'encens. L'or per gana no passar, la mirra per sanar i l'encens per estimar.

Ahir em varen parlar de l'home del nassos. Té tants nassos com dies l'any. Avui ja ha marxat. No l'he pogut demanar  que m'expliqués;   com ensumar la felicitat, com olorar la bondat, i com respirar l'amor. Doncs, aleshores, hauré de cercar, durant tres-cents seixanta-cinc dies, els dolços perfums de la humanitat.