Pensapoemes

Voluptuosa de cos, però petita d'esperit lligat amb cadenes invisibles. Sempre amb cura de no ofendre a ningú. Obligada a desenvolupar-te a l'ombra amb les teves congèneres. La teva veu és sota terra, deixa créixer la llavor per florir amb grandiloqüència. Gran deessa de la vida!

Sóc una dona frisosa de fricció. La meva pell  encara és sensible al tacte. El meu cor esmicolat s'apedaça amb molta calma. Tanmateix,  sóc una dona frisosa. Frisosa d'estimar  amb el cor obert de bat a bat. Sóc poruca, però frisosa.

El meu cos  ha creuat oceans, el meu esquelet, ja no és reconeixible. Reposo sobre un llençol  de rugositat.

Els pètals de vellut  de la teva flor m'encisen. La teva olor és com la mel  amb un toc de cirera. El teu color m'evoca els llavis humits.

El vent gronxa  cortines de cabells, restant amatent  a un gir inesperat.

Oigo voces. Hablan de mi. Les escucho. - ¡Qué lástima! Era una buena persona. - No tuvo suerte en la vida. Les contesto. No me oyen. Escribo en mi lápida: " Las palabras dulces las debemos pronunciar a  los decaídos cuando hay esperanza y  los buenos  actos los debemos dedicar a los desahuciados   cuando aún hay vida"

I els esperits errants es convertiran en els guies dels desvalguts. En la seva caòtica confusió salvaran i guariran els vulnerables.  Des de la seva obscuritat, il.luminaran les ànimes extraviades. La redempció  no serà pels pecadors, sinó pels benaventurats.