Pensapoemes

Una mare sent eufòria  quan t' abraça. Una mare t'acarona, et pentina i et recrimina. Mare és aquella  que t'escolta, que et fa costat  quan tothom et repudia. Una mare té cura i la paüra no l'atura.

No sóc una nina,  no parlo quan tu m'ho demanes. No sóc una titella,  no em moc quan tu estires dels fils. No sóc una incubadora  per mantenir viva la teva descendència. No sóc una mainadera  mentre tu gaudeixes  contínuament de la solteria. No sóc una minyona de la nostra casa. No sóc la teva exclusiva joguina sexual tres-cents seixanta-cinc dies l'any. No sóc ni més ni menys que tu.

Perquè hem d'endinsar-nos  en els amagatalls més desconeguts de la nostra consciència per retrobar el fil que ens uneix i no perdre'ns  en les il.lusions d'una falsa vida. La nostra essència ha de germinar, s'ha d'arrelar i ha créixer  com un arbre majestuós, on les branques s'obriran com braços que recullen els fruits d'una feina dura.

Ella no distingia  el blanc del negre. Algú, sibil·linament, s'havia encarregat  de posar-li unes ulleres  ben fosques i distorsionades. A vegades  se'n descuidava  de les coses, pensava que la memòria  o el seny li fallava. No sabia que algú  la sabotejava. Ella hi confiava, no podia imaginar que la persona que estimava  era l'autora d'una glaçada  traïció maquiavèl·lica.

Me'n penedeixo de respirar. Cada matí és un turment. El teu llit és buit. La meva ànima s'esbiaixa cada segon de la meva existència. Mai vaig imaginar  que et pogués matar algú de la teva sang. És tant gran el seu odi que Llucifer aprèn el mal al costat d'ell. El seu acte ignominiós  s'ha apoderat del meu cos. Ha comés filicidi  i no pas suïcidi. Assassí per un fi: Destrossar-me sense fi.

Els somnis viatjaran  en el temps  a través dels estels. L'il·lusió es vestirà  de vermell passió. Els desitjos levitaran dins les bombolles de sabó esperant esclatar  amb la nostra fricció. Ens agombolarem  als llits dels nostres cors. Somriurem al vent de cara i mentrestant, les gotes d'aiguaneu esborraran els malsons d'arreu.

La lluna minvant  m'ha fet un regal: un escenari ple  de sensacions i emocions. En el cel blau ha dibuixat amb pinzells voladors, malves i roigs  que s'amalgamen a l'horitzó. Avui la lluna minvant  m'ha fet un regal  que vull recordar, com la vida  s'ha d'estimar.