Llum de gas

Ella no distingia 

el blanc del negre.

Algú, sibil·linament,

s'havia encarregat 

de posar-li unes ulleres 

ben fosques i distorsionades.

A vegades 

se'n descuidava 

de les coses,

pensava que la memòria 

o el seny li fallava.

No sabia que algú 

la sabotejava.

Ella hi confiava,

no podia imaginar

que la persona que estimava 

era l'autora d'una glaçada 

traïció maquiavèl·lica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys