Pensapoemes

Que desitjo pel nostre present i avenir: Que tothom tingui un sostre i un plat a taula. Que tothom pugui treballar amb un sou digne. Que el maltracte no niï a cap forma de vida. Que curem i cuidem la nostra natura. I que visquem en pau i harmonia.

Esperar-te Terra per nodrir-te. Fang per recollir-te. Llavor per cultivar-te. Aigua per saciar-te. Estris per curar-te. Només cal, esperar-te.

Sota la meva pell  hi ha una condemna  per ser dona. El meu cos és objecte d'agressions. En un altre temps, he comès  un crim que desconec i ara sóc castigada  amb pena de mort. Qui és l'agressor? Qui és el violador? Qui és l'assassí? No sóc jo, ets tu.

I com desesperats desamparats  anhelem la felicitat. El que per uns és el súmmum, per uns altres és una nimietat.  Enyorem el nostre primer amor, recordem la nostra primera decepció. Fem salts en el temps  com el cranc que salta a la corda sense solta ni volta. Els remordiments no desapareixen, et visiten en les diferents estacions per donar-te lliçons en els racons. Desitgem la bellesa immortal  i menyspreem la saviesa intemporal. Cerquem amb ansietat la divinitat, oblidant que naixem nuus i morim nuus.

Companys representa la lluita de la democràcia enfront un règim totalitari i genocida. Companys és un símbol  de la resistència i la integritat. Companys va ser castigat per defensar l'Estat Català. Companys es va convertir  en un màrtir forçat i no se'l pot oblidar,  ni a ell, ni el que va significar. Companys va patir la privació de llibertat i la seva fermesa el va portar a ser afusellat. I mentre ens resti dignitat, hem de recordar com van assassinar al nostre president republicà.

En temps no gaire llunyans  el poble moria per uns ideals. Ara, uns lluiten per no morir de fam, uns altres per no fer-ho  en un combat que no han buscat. Qui som ? Necessitem d'una identitat. Les nostres arrels ens defineixen i ens fan humans. Aquells que només cerquen el poder, no entenen de llibertat. Aquells cecs per la cobdícia  no escolten el dolor de la foscor. El plor de l'absència de l'honor s'ha apodera del nostre món. Obrim els finestrals!  Que ens envaeixi la claror! La denuncia de les injustícies ens ha d'acompanyar per anar més enllà i trobar la veritat del passat i així, permetre a les víctimes descansar. 

Acluco els ulls centelleigs m'aclaparen. Percebo com la meva imaginació viatja a la velocitat de la llum. Només vull fugir! Estenc els braços anhelant que unes protuberàncies violin les meves espatlles. La metamorfosi és imminent, la carn es cobreix de plomes. Per a fi desplego les meves ales  i començo a volar !