La nuesa d'existir

I com desesperats desamparats 

anhelem la felicitat.

El que per uns és el súmmum,

per uns altres és una nimietat. 

Enyorem el nostre primer amor,

recordem la nostra primera decepció.

Fem salts en el temps 

com el cranc que salta a la corda

sense solta ni volta.

Els remordiments no desapareixen,

et visiten en les diferents estacions

per donar-te lliçons en els racons.

Desitgem la bellesa immortal 

i menyspreem la saviesa intemporal.

Cerquem amb ansietat la divinitat,

oblidant que naixem nuus i morim nuus.