Sóc preciosa



Ella es va despullar davant el mirall.Estava dreta i va començar a examinar-se detingudament.La seva pell ja no era blanca com la d'una nina de porcellana,estava plena de taques del sol,també hi tenia estries que representaven mapes dels successos al llarg del temps.En el seu rostre ja es reflectien les primeres arrugues,però ella es va dir:sóc preciosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys