La solitària
Ella sempre anava sola, l'anomenaven la solitària.La gent molts cops ni s'adonava de la seva preséncia.Quan parlava no l'escoltaven o si ho feien se'n mofaven.Per tant, va comprovar que era més feliç sent la solitària.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada