Llàstima 
Quina llàstima!Poder sentir el cel i gaudir de la felicitat.Vas trobar un tresor i el vas rebutjar,però el més trist és que potser ni sabies realment el que feies.Perquè només un boig inhumà pot menysprear la possibilitat de canviar el rumb de la seva deriva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys