Els trens
Ahir,algú em va dir:la vida segueix,com els trens,no espera.Sospitosament e insconscienment o no,avui he perdut el tren.En la meva desesperació m'he creuat amb l'autobus de línea que anava tard.M'ha semblat que el conductor em llegia el pensament i encara que es trobava fora de la parada li he fet senyals perquè pares i amb resistència ho ha fet.M'ha explicat que no podia aturar-se fora la parada i jo li he agraït com ell no s'imaginarà mai.Ploro.Segur que has estat tú,papa.
No sóc jo, ets tu
Sota la meva pell hi ha una condemna per ser dona. El meu cos és objecte d'agressions. En un altre temps, he comès un crim que desconec i ara sóc castigada amb pena de mort. Qui és l'agressor? Qui és el violador? Qui és l'assassí? No sóc jo, ets tu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada