Els trens
Ahir,algú em va dir:la vida segueix,com els trens,no espera.Sospitosament e insconscienment o no,avui he perdut el tren.En la meva desesperació m'he creuat amb l'autobus de línea que anava tard.M'ha semblat que el conductor em llegia el pensament i encara que es trobava fora de la parada li he fet senyals perquè pares i amb resistència ho ha fet.M'ha explicat que no podia aturar-se fora la parada i jo li he agraït com ell no s'imaginarà mai.Ploro.Segur que has estat tú,papa.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada