El sereno

"La vida del sereno és solitària,

però satisfactòria" es llegia a l'estampeta

que repartia el sereno aquell any per Nadal.

Una nit ajudava a arribar un nounat

o a guarir un malalt que no podia esperar,

vigilava les nostres cases, els nostres calers

i ens obria les portes, si calgués.

Cada hora que marcaven 

les agulles del rellotge entonava el cant:

Lloat sigui Déu, les dotze han donat!

De nit en el poble dormíem segurs,

quan fent la seva ronda

sentíem el seu grapat de claus al caminar.