Catacumbes violes

Ja no em trobo sola,
estic envoltada de violes.
Per a fi estem en pau i podem reposar.
Els nostres rostres ja no es desfiguren 
pel permanent rictus del plor.
Ja no ens cal somiar,
alcem el vol cap a l'horitzó del més enllà.
Ja no xisclem de dolor
perquè cantem de satisfacció.
Hem deixat enrere la por,
doncs a la fosses només
s'escolta la remor de la foscor.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys