Catacumbes violes
Ja no em trobo sola,
estic envoltada de violes.
Per a fi estem en pau i podem reposar.
Els nostres rostres ja no es desfiguren
pel permanent rictus del plor.
Ja no ens cal somiar,
alcem el vol cap a l'horitzó del més enllà.
Ja no xisclem de dolor
perquè cantem de satisfacció.
Hem deixat enrere la por,
doncs a la fosses només
s'escolta la remor de la foscor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada