Pensapoemes

El temps El temps pasa sense adonar-t'he d'una revolada!Hi és, però no el veus.No té pressa, ni té pausa.No pots posar-l'ho a l'hora com els rellotges i moure les agulles a la teva voluntat.Et recompensa o castiga sense jutgar.Ell és el senyor del teu destí.

El sol Els meus ulls et busquen,em dones pau.La teva llum m'envolta i atrapa.La teva calor em reconforta.No t'allunyis!Ets gloriós.M'encises,t'adoro.Et venero.Quan no et puc veure em penseixo com una flor.Sóc la teva flor que creix cap a tú i s'obre davant teu.

La foscor Es fa fosc,no tinguis por! Encara que no vegis el camí per tornar,hi  és,no tinguis por.Jo tindré cura de tu,no pateixes.Encara que no escoltis res ,no t'aturis!Endavant,sempre endavant!Si et caus ,aixeca't,no tinguis por!Arribaràs a on sigui,ho faràs,no tinguis por!

El tremolor Els nostres cossos es fregen,sento tremolor. Em despulles amb la mirada,sento tremolor. T'acostes poc a poc i ja sento tremolor! Un tremolor que m'espanta. Un tremolor que m'emociona. Un tremolor que em regira l'esperit.

El llindar "Quan creus que ja no pots patir més ,el teu llindar s'expandeix i quan penses que allò mai tindrà fi en un sol instant es trenca el cercle i sense voler ,ni adonar-te'n comença un nou temps."

El somriure Contemplava la seva cara i cercava el seu somriure.M'esquivava.Estava tant a prop i alhora tan lluny.Desitjava esbrinar els seus pensaments per acostar-m'hi.Era com si hagués d'escalar un gran mur i no sabia l'alcada.Una vegada allà dalt potser no m'agradaria el que veiés a l'altre costat.Jo només desitjava el seu somriure...

El camp de blat i roselles Recordo aquell camp, ja només viu dins meu. Erem feliços. Res ens feia gaudir més, que endinsar-nos en ell. Les espigues ens acariciaven. Ens sentiem protegits i segurs, amos d'aquells instants solitaris. Buscavem un indret ben amagat, ens creiem poderosos, era el nostre moment, reposavem damunt aquell llit. Miravem cap l'immens cel blau. Giravem els caps, ens trobavem rodejats, d'aquelles flors vermelles, eren fràgils com nosaltres.