Pensapoemes

A prop M'estremeixo només escoltar la teva veu,em palpa l'ànima.Quan passes la teva mà per el meu cap,ja no em trobo sola.Les teves carícies són una medicina per a mi.Què afortunada em sento per poder abraçar-te fort,com a mi m'agrada!

Amarte -Dime a qué vienes? -A amarte -Qué quieres? -Amarte -Qué esperas? -Amarte -Qué vas a hacer? -Amarte

Plou sobre mulla't Sóc a dins del mar i comença a ploure.Trec el cap,les gotes cauen sobre meu i l'aigua que m'envolta.Aixeco la cara perquè les gotes aterrin al meu rostre.És una sensació extranya,estic mullada i em mullo,no em desagrada.Em sento part de aquella aigua.Romanc allà,mirant com les gotes moren al mar.

Sense empatia Hi ha persones que són tan fredes que només veuen als altres com a mers instruments.Sempre tindran una excusa o mentira.Però la realitat és aquesta.Quan ja no els serveixes,quan els incordies,quan no els interesas es desfan de tú.Tant és el que els hagis entregat de tú mateix.Són amnèsics i continuen la seva vida com si res,deixant per els seus camins cadàvers emocionals i potser d'algun real.

Flor Sóc una poncella.Vull obrir-me i que el sol m'escalfi cada matí.Espero les carícies de la brisa als meus pètals.I les estrabades als meus estams robant-me la meva essència.Però encara sóc una poncella.

Viu Ets viu?No ets present.Cada dia i nit et recordo.No et puc oblidar.Diuen que és obsessió.Potser.Em pregunto:on ets,què fas...Em costa creure que les meves percepcions m'enganyesin tant.Però així va ésser.Tú ja tens un altre vida i altres amors.Jo sóc com la bola d'una màquina recreativa que va donant tombs dins la mateixa caixa.

Ulls Aquells ulls oceànics es van entelar.Una cascada d'aigua brollava sense fre.La sal arribava fins els seus llavis.No parlava,només esperava que allò s'aturés.S'ofegava.Un alè de pau la salvà.