Plou sobre mulla't
Sóc a dins del mar i comença a ploure.Trec el cap,les gotes cauen sobre meu i l'aigua que m'envolta.Aixeco la cara perquè les gotes aterrin al meu rostre.És una sensació extranya,estic mullada i em mullo,no em desagrada.Em sento part de aquella aigua.Romanc allà,mirant com les gotes moren al mar.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada