Dolor
Aghhhhhg!I de les seves entranyes va exclatar un crit esgarrifós.No entenia perquè tot era tan difícil!No comprenia perquè no havia possibles si no impossibles!Mai havia demanat res desmesurat.Només trobava desesperació.Sentia dolor.Molt dolor.Aquest que s'arrela a l'ànima.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada