Son
I caigué en un profund son.Quan es despertà les balenes estaven barades.Els ocells donaven voltes en cercles.Els insectes s'amuntegaven uns sobre els altres.Va caminar unes hores per buscar si hi havia algú a prop seu.No va trobar ningú i se'n va tornar a endormiscar.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada