El cargol
Déu cargol,et beneeixo!Pots caminar sense cames.Pots escollir qui ser.Ets un gran i resistent amant.Els teus ulls són panóramics.Portes un aixopluc quan es donen maldades.Tens esperit de nómada perque no estas arrelat a cap lloc.I tu mateix et guareixes.Oh,ésser diví!
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada