Música
Estava fosc.No sentia el seu cos.S'havia deixat anar,com una fulla amb el vent.Ja no patia.L'apatia s'havia apoderat de la seva ànima.Nomès havia d'esperar.Ja no tenia consciència del temps que passava.Una lenta letàrgia avançava en el seu ésser.Un matí,com un altre,un ocell s'apropà i començà a cantà amb l'albada.El cant cada cop era més enèrgic i entusiasta i no va tenir més remei que despertar.
Els monstres deïficats
La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada