Música
Estava fosc.No sentia el seu cos.S'havia deixat anar,com una fulla amb el vent.Ja no patia.L'apatia s'havia apoderat de la seva ànima.Nomès havia d'esperar.Ja no tenia consciència del temps que passava.Una lenta letàrgia avançava en el seu ésser.Un matí,com un altre,un ocell s'apropà i començà a cantà amb l'albada.El cant cada cop era més enèrgic i entusiasta i no va tenir més remei que despertar.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada