Música
Estava fosc.No sentia el seu cos.S'havia deixat anar,com una fulla amb el vent.Ja no patia.L'apatia s'havia apoderat de la seva ànima.Nomès havia d'esperar.Ja no tenia consciència del temps que passava.Una lenta letàrgia avançava en el seu ésser.Un matí,com un altre,un ocell s'apropà i començà a cantà amb l'albada.El cant cada cop era més enèrgic i entusiasta i no va tenir més remei que despertar.
Comença Quan el sol despunta comença un nou dia.Aparta la llosa que t'oprimeix el pit i podràs aixecar-te.Desfes-te de tot el greix que t'impedeix caminar.Espolsa't les terinyes que no et permeten volar.I quan et trobis lliure de tota mena de pes,el teu esperit creixerà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada