Música
Estava fosc.No sentia el seu cos.S'havia deixat anar,com una fulla amb el vent.Ja no patia.L'apatia s'havia apoderat de la seva ànima.Nomès havia d'esperar.Ja no tenia consciència del temps que passava.Una lenta letàrgia avançava en el seu ésser.Un matí,com un altre,un ocell s'apropà i començà a cantà amb l'albada.El cant cada cop era més enèrgic i entusiasta i no va tenir més remei que despertar.
No sóc jo, ets tu
Sota la meva pell hi ha una condemna per ser dona. El meu cos és objecte d'agressions. En un altre temps, he comès un crim que desconec i ara sóc castigada amb pena de mort. Qui és l'agressor? Qui és el violador? Qui és l'assassí? No sóc jo, ets tu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada