Sense empatia
Hi ha persones que són tan fredes que només veuen als altres com a mers instruments.Sempre tindran una excusa o mentira.Però la realitat és aquesta.Quan ja no els serveixes,quan els incordies,quan no els interesas es desfan de tú.Tant és el que els hagis entregat de tú mateix.Són amnèsics i continuen la seva vida com si res,deixant per els seus camins cadàvers emocionals i potser d'algun real.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada