Sense empatia
Hi ha persones que són tan fredes que només veuen als altres com a mers instruments.Sempre tindran una excusa o mentira.Però la realitat és aquesta.Quan ja no els serveixes,quan els incordies,quan no els interesas es desfan de tú.Tant és el que els hagis entregat de tú mateix.Són amnèsics i continuen la seva vida com si res,deixant per els seus camins cadàvers emocionals i potser d'algun real.
Els monstres deïficats
La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada