Got I observava aquell gran got.Diuen que tot depèn de la teva mirada.Per uns,aquell got era buit.Per uns altres,aquell got era ple d'aire.Potser ambdues mirades reflexaven la realitat:buit i ple,alhora.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Comença Quan el sol despunta comença un nou dia.Aparta la llosa que t'oprimeix el pit i podràs aixecar-te.Desfes-te de tot el greix que t'impedeix caminar.Espolsa't les terinyes que no et permeten volar.I quan et trobis lliure de tota mena de pes,el teu esperit creixerà.
Més informació

No pots témer res

No et pots imaginar,  éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones  que només busquen aliment. No pots creure en la desolació  que sents quan veus  com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Més informació
Viu Ets viu?No ets present.Cada dia i nit et recordo.No et puc oblidar.Diuen que és obsessió.Potser.Em pregunto:on ets,què fas...Em costa creure que les meves percepcions m'enganyesin tant.Però així va ésser.Tú ja tens un altre vida i altres amors.Jo sóc com la bola d'una màquina recreativa que va donant tombs dins la mateixa caixa.
Més informació