Pensapoemes

Polamor M'he comprat una polaroid.Prenc fotos instantànies.Click,click!Un petó per aquí,un petó per allà...Tinc els peus d'en Marc,el bust d'en Roger,la boca d'en Samuel i les natges d'en Fidel.Barrejo les fotos fent un trencaclosques i amb tots tinc el meu estimat Frankenstein.

Música M'agrada la música.Et guareix dels mals i dimonis interns.Et relaxa tancant els ulls,t'acompanya perquè una tasca no se't fagi feixuga i t' allibera quan has de descarregar negativitat.O et transporta a un món diví.M'agrada la música.

En Pep Daltò El Pep feia poc que anava a l'escola.Era un nen aplicat.Pintava la majoria de dibuixos de color rosa.La mestra no li donava importància perquè no creia que en aquells moments en tingués.Pep creixia i quan la seva mare el duia a comprar roba el deixava escollir.Pep vestia de rosa.Quan va arribar a la pubertat els companys se'n fotien d'ell.En Pep Daltò estava preocupat i li va explicar a la seva mare un dia  mentre passejaven.Un invident els va sentir i els va dir:No pateixis,per a nosaltres tots els colors són iguals.

L'esperança No tenia res,ni tan sols a ella mateixa.No sabia perquè continuava existint.Vivia com un autómata complint amb prou feines,les necessitats bàsiques:menjar i dormir.Tan mateix,el seu instint de supervivència o un pessic d'esperança la feia seguir amb la seva miserable vida.

L'espelma I de sobte es va trobar a les fosques i es va sentir desvalguda.Era a casa,va decidir cercar a les palpentes una espelma i una capsa de mistos.Va tardar força estona,feia petits moviments per no entrebancar-se.Quan guiada per la resta dels seus sentits,que no necessitaven de la llum,va concluore que havia finalitzat la seva busqueda es va asseure a la taula.I pausadament,va encendre un misto i el va apropar a l'espelma que agraïda la va il·luminar.

Somric Somriu!Ella somreia i reia.Havia d'espantar i expulsar els seus monstres.Havia de retrobar aquella inocència e il.lusió perduda.Era una rara criatura desesperada que no tenia més remei que sobreviure i clamar a la vida.

Caminava Les cames li tremolaven.Tenia por,molta por!El seu cervell lluitava i l'obligava a caminar.Aquelles pases es dirigien cap el desconegut.Com evitar la por al desconegut?Hi trobaria algun perill?Havia d'ésser una temeraria?Les cames li pesaven,tan mateix,com per inercia continuava caminant.