L'esperança
No tenia res,ni tan sols a ella mateixa.No sabia perquè continuava existint.Vivia com un autómata complint amb prou feines,les necessitats bàsiques:menjar i dormir.Tan mateix,el seu instint de supervivència o un pessic d'esperança la feia seguir amb la seva miserable vida.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada