L'esperança No tenia res,ni tan sols a ella mateixa.No sabia perquè continuava existint.Vivia com un autómata complint amb prou feines,les necessitats bàsiques:menjar i dormir.Tan mateix,el seu instint de supervivència o un pessic d'esperança la feia seguir amb la seva miserable vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

No sóc jo, ets tu

Companys