L'esperança
No tenia res,ni tan sols a ella mateixa.No sabia perquè continuava existint.Vivia com un autómata complint amb prou feines,les necessitats bàsiques:menjar i dormir.Tan mateix,el seu instint de supervivència o un pessic d'esperança la feia seguir amb la seva miserable vida.
Els monstres deïficats
La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada