Ploro
Ho teniem tot:tendresa i passió.Per a tu,no va ésser prou.Quan recordo no em faig creus que allò fos real.Per a mi era veritat,no hi havia un altre opció,un amor així no es pot fingir.Un amor així perdura en el temps i l'espai.Però tu ets de la dimensió desconeguda.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada