¡Que buena persona era!
Era una persona muy agradable siempre saludaba.
No oíamos nunca nada,era un matrimonio muy bien avenido.
Lo habia denunciado varias veces y luego había retirado la denuncia.
Tenia una orden de alejamiento.
Asesinó a su anterior compañera.
¡Hasta que tod@s no nos sintamos responsables llevaremos la mancha de la culpa!
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada