No!
No em regalis diamants de vidre!
No m'ensabonis amb paraules de cendra!
No em desplegis les teves espectaculars plomes de paó blau si desprès no les pots replegar!
No em llepis amb mel per permetre que la teva
terinya m'atrapi!
No ho facis.No!
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada