Fango
Y con un golpe brusco se adhirió a su piel.Éste,gelatinoso,la envolvió sin cubrirla.No podia respirar.Se restregaba y nunca se limpiaba.Su alma no estaba en paz.Como si le hubiesen leído el pensamiento apareció una larga y enorme lengua parlante:¿Quieres que te seque?Ella asintió y se secó.Olvidó que el agua con agua se disuelve.
"Fango eres y en fango te convertirás"
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada