Fango
Y con un golpe brusco se adhirió a su piel.Éste,gelatinoso,la envolvió sin cubrirla.No podia respirar.Se restregaba y nunca se limpiaba.Su alma no estaba en paz.Como si le hubiesen leído el pensamiento apareció una larga y enorme lengua parlante:¿Quieres que te seque?Ella asintió y se secó.Olvidó que el agua con agua se disuelve.
"Fango eres y en fango te convertirás"
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada