Realitat no virtual
Hola!Què tal?
Bé i tu?
...
Així iniciaven el contacte per un servei de missatgeria dues amigues que feia temps que no es veien.Primer varen parlar amb fórmules de cortesia.Però endinsant-se en la conversa començaren a explicar-se les seves íntimitats i els moments durs que estavem passant ambdues.Quan ja portaven xerrant molta estona,una d'elles va mirar el rellotge i es va acomiadar de l'altre perquè feia tard per agafar el tren.Una es trobava al Bar Zurich i l'altre al Cafè de l'Opera.
Els monstres deïficats
La primavera és l'esclat incessant de la vida. La poesia és la primavera transportada a l'art. L'art és l'expressió de les emocions, però la guerra és un pou fosc de patiment i mort. La guerra no pot ser art perquè és mera destrucció. La pau no pot ser un joc perquè el seu contraposat, la guerra, arrossega una realitat cruel. Les massacres de persones indefenses han de ser condemnades i castigades. Els assassinats indiscriminats de persones vulnerables han de ser aturats. Exhaurir tota mena de vida sense cap mena d'empatia només pot ser executat per aquells conversos en monstres deïficats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada