Realitat no virtual
Hola!Què tal?
Bé i tu?
...
Així iniciaven el contacte per un servei de missatgeria dues amigues que feia temps que no es veien.Primer varen parlar amb fórmules de cortesia.Però endinsant-se en la conversa començaren a explicar-se les seves íntimitats i els moments durs que estavem passant ambdues.Quan ja portaven xerrant molta estona,una d'elles va mirar el rellotge i es va acomiadar de l'altre perquè feia tard per agafar el tren.Una es trobava al Bar Zurich i l'altre al Cafè de l'Opera.
El paisatge
Temps infinit. En una altra existència, camino amb els peus nus en un camp ple de flors. En un altre cos, sóc l'amazona més aguerrida que lluita en batalles dia rere dia. En un altre món, viatjo com una nòmada aprenent de tota criatura de la natura. Temps finit. No escullo on veig la primera llum del dia. Sóc matèria moridora i desgastada. Carrego a l'ànima, l'ahir i l'avui per atansar- me al demà. El paisatge l'albiro des de la roda de la fira on transcorre la meva vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada