Realitat no virtual
Hola!Què tal?
Bé i tu?
...
Així iniciaven el contacte per un servei de missatgeria dues amigues que feia temps que no es veien.Primer varen parlar amb fórmules de cortesia.Però endinsant-se en la conversa començaren a explicar-se les seves íntimitats i els moments durs que estavem passant ambdues.Quan ja portaven xerrant molta estona,una d'elles va mirar el rellotge i es va acomiadar de l'altre perquè feia tard per agafar el tren.Una es trobava al Bar Zurich i l'altre al Cafè de l'Opera.
No pots témer res
No et pots imaginar, éssers humans assetjats i cercats en una presó sense barrots. No pots concebre, infants morint-se de fam i l'execució de persones que només busquen aliment. No pots creure en la desolació que sents quan veus com destrueixen casa teva i romandre en un cementiri de ciment perquè encara tens un bri d'esperança de que tot aquell malson desaparegui. Però albada darrere albada, hi ha més tombes per excavar. I no pots témer res, perquè tu no ets allà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada